Disciplina lingüística o component de la gramàtica que estudia el valor funcional, distintiu i contrastiu dels sons de la parla en un sistema o llengua determinats. El seu objecte d’estudi el constitueixen els fonemes de les llengües, la seva estructura sil·làbica —això és, la distribució de vocals (V) i consonants (C) en síl·labes— i la sistematització dels fenòmens que els afecten. També comprèn el sistema gestual del llenguatge de signes, entès com a llenguatge no verbal humà. El lingüista practicant d’aquesta ciència és un fonòleg o una fonòloga, o bé un o una fonologista —de l’anglès phonologist. Cf. fonema i inventari fonemàtic.