Ressonància de l’ona  sonora  d’un  so  de  la  parla  que  es  filtra  en  el  tracte  vocal, especialment en les cavitats supraglòtiques, que fan de caixa de ressonància. Els formants són bandes de freqüència dominants que corresponen a determinats harmònics —o vibracions regulars múltiples de la freqüència fonamental— i que reflecteixen concentracions d’energia en freqüències coincidents amb les zones de ressonància de les esmentades cavitats. Ressalten en els sonogrames de banda ampla com a barres ennegrides més o menys horitzontals i s’indiquen com a F1, F2, etc. Són propis de cada vocal, ja que depenen de la seva configuració articulatòria específica. Aquesta relació entre els formants constitueix l’espectre acústic o l’estructura formàntica, que és el factor més rellevant per caracteritzar acústicament un vocal, així com els sons consonàntics sonants o no obstruents. Cf. freqüència fonamental i harmònic.