Idioma que té com a característica accentual el fet de presentar sistemàticament un accent de mot en una síl·laba o mora de cada paraula, independentment del context entonatiu en què aquesta s’insereixi. Per exemple, en una llengua entonativa com el català, el mot gat pot presentar un accent primari o un accent secundari en funció del context entonatiu; en canvi, en les llengües d’accent melòdic, com ara el japonès, l’accent es manifesta sistemàticament mitjançant una prominència melòdica característica que no es veu afectada pel contorn d’F0 de la frase. D’altra banda, i a diferència de les llengües tonals, com el xinès mandarí, en les llengües d’accent melòdic només cal que una síl·laba de cada mot estigui marcada per l’accent, perquè tota la resta són predictibles.