1. En fonètica articulatòria, tret distintiu caracteritzat per la presència d’activitat glòtica o de vibracions dels plecs glotals. S’oposa a sord.

2. En fonètica acústica, especialment en sonografia de banda ampla, segment caracteritzat per la presència d’estries paral·leles al llarg de l’eix de freqüències i per la barra de sonoritat o formant de baixa freqüència.