Procés d’acostar els llavis entre si i projectar-los cap endavant. També es coneix com a labialització. Pot afectar tant els sons vocàlics com els consonàntics. Per exemple, tots els sons del mot tossut [t^wuˈs^wut^w] són objecte d’arrodoniment —tal com s’indica amb els diacrítics de labialització—; en aquest cas, l’acció coarticulatòria dels vocals posteriors tancats, arrodonits per naturalesa, comporta l’arrodoniment dels tres obstruents de la seqüència fònica. Cf. assimilació i prosòdia.