1. Simplificació de segments contigus en un de sol com a resultat d’un procés de canvi fonològic en un mot determinat. Per exemple, en el pas del llatí AURU al català or [ˈɔr]; en el pas del llatí ALTERU a l’espanyol otro: [ˈalteɾu] > [ˈawtɾo] > [ˈotɾo]; o en l’evolució del mot de l’anglès vision ‘visió’: [ˈvɪzjǝn] > [ˈviʒ^ǝn].

2. Fusió d’un grup consonàntic que afecta segments contigus en enllaços fònics. Dóna com a resultat un segment fonèticament equidistant dels dos sons originaris. Per exemple, a la seqüència del català eix segur [ˌe.s̠ǝˈɣu] o a la de l’anglès would you? [ˈwʊdʒ͡ʊ]. Cf. coarticulació i elisió.