1. Tret distintiu que expressa el moviment de la làmina de la llengua.

2. So articulat pel contacte o acostament entre la punta o la làmina de la llengua i les dents, la cornisa alveolar o la part anterior del paladar dur. En fonologia és un tret distintiu dels sons dentals, alveolars, palatoalveolars i apicopalatals o retroflexos. Per exemple, són coronals els sons consonàntics de nuls [ˈnuɫs].