Procés pel qual un segment idèntic o similar a un altre tendeix a diferenciar-se’n o, fins i tot, a desaparèixer. S’oposa a assimilació. Per exemple, en el pas del mot llatí ARBORE al català arbre [ˈa.βɾǝ] o a l’espanyol árbol [ˈarβol]; aquest procés de dissimilació de ròtics ha comportat que en català el primer caigui i que en espanyol el segon esdevingui lateral. Els fenòmens de dissimilació també són força habituals en la llengua col·loquial: per exemple, en els parells de líquids de juliol [ʒu.ɾi.ˈɔɫ], alcalde [ǝrˈkaɫ.dǝ] o problema [puˈβɫɛ.mǝ]; o en els parells de vocals de poruc [pǝˈɾuk] o xocolata [ʃǝ.kuˈɫa.tǝ].