Identitat fònica entre dos o més mots d’una llengua que tenen significats diferents. Aquests mots s’anomenen homòfons. Ho són, per exemple, els mots catalans cup i cub [ˈkup]; o, en català central, el parell beure i veure [ˈbew.ɾǝ] —cf. beure i veure en català nord-occidental: [ˈbew.ɾe]—; o, en anglès, els mots flour ‘farina’ i flower ‘flor’ [ˈflawǝ]. Aquest fenomen també es coneix com a «homonímia fònica».