En fonètica històrica, articulació palatal aproximant semivocàlica molt tancada —[j]—, que ha tingut un paper rellevant en l’evolució de les vocals adjacents del llatí col·loquial, que han tendit a tancar-se pel contacte amb aquest so. Per exemple, en el pas del llatí LACTE al català llet: [ˈlak.te] > [ˈlaj.te] > [ˈlʲɛjt] > [ˈʎet] —cf. l’espanyol leche [ˈletʃ͡e], el francès lait [ˈle] i l’italià latte [ˈlatːe].