Signe diacrític que se sol col·locar subscrit al símbol que afecta i que indica que el so, generalment sil·làbic, en aquest cas no ho és. Es pot fer servir, per exemple, per representar el caràcter no sil·làbic dels vocals [i] i [u] en diftongs decreixents, és a dir, per distingir les articulacions semivocàliques —cf. aire [ˈai̯ɾǝ], caure [ˈkau̯ɾǝ]— de les semiconsonàntiques —cf. quatre [ˈkwatrǝ], iogurt [juˈɣurt]. També es pot fer servir per indicar articulacions no sil·làbiques de vocals en contacte en la parla espontània: no era fàcil [no e̯.rǝ ˈfa.siɫ]. Cf. marge sil·làbic i vocoid.