Procés pel qual un so consonàntic esdevé aproximant —[ɹ]— o ròtic —[ɾ]. Per exemple, en mallorquí, quan una fricativa alveolar va seguida d’oclusiva sonora o de nasal experimenta un procés opcional de rotacisme, que consisteix en un canvi de mode d’articulació fricatiu a aproximant —[ɹ]— o ròtic —[ɾ]—: es dia, des meu cor [dəɹ.mew'kɔ]; en algunes varietats sardes, la s implosiva seguida de consonant sonora o de [j], [m], [r], [z], [dƒz], i també de [ɾ], esdevé [ɾ] per un procés de rotacisme semblant al que opera en mallorquí: tre[ɾ] rosas ‘tres roses’; en gallec, aquest fenomen també es dóna davant de consonant sonora i de fricativa no sibilant: a[ɾ] dúas ‘les dues’.