1. Terme que agrupa diversos sons produïts mitjançant batecs, i que es classifiquen segons:

a) el punt d’articulació: bilabial, alveolar —en català, castellà, gallec, basc o italià—, postalveolar —en anglès—, retroflex —en hindi— o uvular —en francès.

b) el mode  d’articulació: oclusiu efímer —en català,  castellà,  gallec  o  basc—, aproximant —en anglès— o fricatiu —en francès.

c) la tensió: bategant o vibrant —tots dos amb valor distintiu en català, castellà, gallec o basc.

2. Accent de l’anglès propi, entre d’altres, de l’estàndard nord-americà, en què /r/ es pronuncia amb la vocal precedent rotacitzada —o apicopalatalitzada— en mots com ara car ['khɑːɹ] ‘cotxe’, cart  ['khɑːɹt] ‘carro’ i bird ['bɜːɹd] ‘ocell’.