Procés suprasegmental que consisteix a atorgar una major prominència —o accent— a un nucli sil·làbic que als nuclis sil·làbics del seu entorn, ja sigui en l’àmbit del mot o d’un conjunt de mots. La síl·laba més prominent sol presentar valors més elevats que les síl·labes adjacents en un o més dels següents trets suprasegmentals: durada —temps—, intensitat —amplitud— o altura tonal —freqüència fonamental.