Fenomen pel qual en algunes llengües només es permet l’aparició de determinades combinacions consonàntiques —apical–apical, laminal–laminal, etc.— en el domini del mot. Per exemple, en els mots del basc sasi ‘esbarzer’ [s̺as̺i]; itsusi ‘lleig’ [it̺s͡us̺i]; sinetsi (< zin + etsi) ‘creure’ [s̺inet̺s̺͡i]; zezen ‘toro’ [s̻es̻en], zortzi ‘vuit’ [s̻ort̻s̻͡i], izotz ‘gel’ [is̻ot̻s̻͡]. És menys freqüent que l’harmonia vocàlica.