Tendència a emetre grups fònics de durada similar que solen coincidir amb les síl·labes accentuades, de manera que, com a conseqüència, les síl·labes inaccentuades es comprimeixen a fi que cada període tingui la mateixa durada. Es dóna en llengües com l’anglès, l’àrab i el rus. Per exemple, en anglès la frase both of them / are lost / there ‘tots dos s’han perdut allí’ [ˈbǝʊθǝðǝm / ǝˈlɔst / ˈðeǝ] sol dividir-se en tres períodes d’igual durada, malgrat que el primer té tres síl·labes, el segon dues i el tercer només una. Cf. tempo sil·làbic.