En les anomenades llengües tonals, com ara el tailandès, el vietnamita, el xinès cantonès o el xinès mandarí, freqüència relativa de cada síl·laba que afecta el significat d’un mot, ja que permet diferenciar mots amb una estructura segmental idèntica. El mandarí, per exemple, disposa de quatre tons amb valor fonològic distintiu: 1) alt sostingut, 2) ascendent, 3) descendent–ascendent i 4) descendent. Per exemple: [măj] —tercer to— ‘comprar’ / [màj] —quart to— ‘vendre’.