Conjunt de paràmetres fònics o senyals fonètics relatius que defineixen els segments de les llengües. Cada tret inclou un aspecte determinat del so en qüestió relacionat amb un altre, que permet diferenciar els fonemes. Solen ser binaris [+] / [-]: el valor positiu indica que la característica assenyalada pel terme hi és present i el negatiu que n’és absent. Per exemple, el tret [+ sonor] permet distingir do [ˈdɔ] de to [ˈtɔ], que és [- sonor].