En fonètica acústica i, concretament, en anàlisi sonogràfica ampla, línia vertical d’un cert gruix —fins a 10 ms, aproximadament— que reflecteix la desclosa articulatòria d’una oclusió. La freqüència del punt de màxima intensitat està relacionada amb el punt d’articulació i amb l’F2 del vocal següent: per exemple, és d’entre 1800-250 Hz en el cas dels sons bilabials, de més de 3000 Hz en el cas dels dentoalveolars i d’entre 2500-700 Hz en el cas dels sons velars —en els exemples, la primera freqüència de cada parell correspon als vocals alts o tancats i la segona als vocals baixos o oberts.