Branca de la fonètica que estudia com es produeixen els sons de la parla en funció de l’activitat glòtica, d’una banda, i de l'acció dels articuladors a les cavitats supraglòtiques, per una altra; la fonètica articulatòria determina, per exemple, la sonoritat, el lloc i el mode d’articulació dels sons en el tracte vocal.