Forma d’emetre els sons consonàntics a les cavitats supraglòtiques del tracte vocal que depèn del grau de proximitat o de contacte entre els diferents articuladors implicats en la producció d’un so i reflecteix, doncs, la manera com aquests òrgans interfereixen el pas de l’aire en moviment cap a l’exterior. Segons el major o menor grau de separació dels articuladors, en català se solen classificar els sons consonàntics en: aproximants, fricatius, vibrants, bategants, laterals, nasals, africats i oclusius.