Taules de sons - Valencià | Els sons del català

consonants

	Lloc d'articulació
Mode d'articulació	bilabial Hi intervenen els llavis superior i inferior.	labiodental Hi intervenen el llavi inferior i les incisives superiors.	dental Hi intervenen la part anterior de la llengua i la part interior de les incisives superiors.	alveolar Hi intervenen la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar.	postalveolar (Prepalatal). Hi intervenen la part anterior de la llengua i la part posterior de la cornisa alveolar (prepaladar).	palatal Hi intervenen el dors de la llengua i el paladar dur.	velar Hi intervenen el postdors de la llengua i el vel del paladar (en alguns casos hi ha arrodoniment dels llavis).
oclusiu S’articula mitjançant una obstrucció total del pas de l’aire produïda pel contacte entre dos articuladors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració o sense de les cordes vocals. En els oclusius intervocàlics, es distingeixen tres fases: una fase de tancament, una fase d’oclusió i una fase d’obertura.	Oclusiva Bilabial Sorda S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre llavi superior i llavi inferior, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i sense vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: pe minúscula de l'alfabet romànic. Oclusiva Bilabial Sonora S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre llavi superior i llavi inferior, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: be minúscula de l'alfabet romànic.		Oclusiva Dental Sorda S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre la part anterior de la llengua i la part interior de les incisives superiors i/o la part més anterior de la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i sense vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: te minúscula de l'alfabet romànic. Oclusiva Dental Sonora S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre la part anterior de la llengua i la part interior de les incisives superiors i/o la part més anterior de la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: de minúsucula de l'alfabet romànic.				Oclusiva Velar Sorda S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre el postdors de la llengua i el vel del paladar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i sense vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: ca minúscula de l'alfabet romànic. Oclusiva Velar Sonora S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre el postdors de la llengua i el vel del paladar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: ge minúscula de l'alfabet romànic.
africat S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire seguida d'una constricció produïdes pel contacte i la proximitat entre dos articuladors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració o sense vibració de les cordes vocals.				Africada Alveolar Sorda S'articula mitjançant una obstrucció seguida d'una constricció del pas de l'aire produïdes pel contacte i la proximitat entre la part anterior de la llengua i la part interior de les incisives superiors i/o la part més anterior de la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i sense vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: te minúscula + essa minúscula de l'alfabet romànic, amb el símbol de lligadura «͡ ». Africada Alveolar Sonora S'articula mitjançant una obstrucció seguida d'una constricció del pas de l'aire produïdes pel contacte i la proximitat entre la part anterior de la llengua i la part interior de les incisives superiors i/o la part més anterior de la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: de minúscula + zeta minúscula de l'alfabet romànic, amb el símbol de lligadura « ͡ ».	Africada Postalveolar Sorda Africada Prepalatal Sorda S'articula mitjançant una obstrucció seguida d'una constricció del pas de l'aire produïdes pel contacte i la proximitat entre la part anterior de la llengua i la part posterior de la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i sense vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: te minúscula + essa majúscula (S) de l'alfabet romànic harmonitzada (lleument modificada, estirada) amb el símbol de lligadura « ͡ ». Africada Postalveolar Sonora Africada Prepalatal Sonora S'articula mitjançant una obstrucció seguida d'una constricció del pas de l'aire produïdes pel contacte i la proximitat entre la part anterior de la llengua i la part posterior de la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: de minúsucla + yogh minúscula de l'anglès mitjà amb el símbol de lligadura « ͡ ».
fricatiu S'articula mitjançant una constricció notable produïda pel contacte entre dos articuladors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració o sense vibració de les cordes vocals.		Fricativa Labiodental Sorda S'articula amb una constricció notable produïda per la proximitat entre el llavi inferior i les incisives superiors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i sense vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: efa minúscula de l'alfabet romànic. Fricativa Labiodental Sonora S'articula amb una constricció notable produïda per la proximitat entre el llavi inferior i les incisives superiors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: ve minúscula de l'alfabet romànic.		Fricativa Alveolar Sorda S'articula amb una constricció notable produïda per la proximitat entre la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i sense vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: essa minúscula de l'alfabet romànic. Fricativa Alveolar Sonora S'articula amb una constricció notable produïda per la proximitat entre la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: zeta minúscula de l'alfabet romànic.	Fricativa Postalveolar Sorda Fricativa Prepalatal Sorda S'articula amb una constricció notable produïda per la proximitat entre la part anterior de la llengua i la part posterior de la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i sense vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: essa majúscula de l'alfabet romànic harmonitzada (lleument modificada, estirada). Fricativa Postalveolar Sonora Fricativa Prepalatal Sonora S'articula amb una constricció notable produïda entre la part anterior de la llengua i la part posterior de la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: yogh minúscula de l'anglès mitjà.
nasal S’articula mitjançant una obstrucció total del pas de l’aire produïda pel contacte entre dos articuladors, amb el vel del paladar separat de la paret faríngia (de manera que l’aire surt pel nas) i amb vibració de les cordes vocals.	Nasal Bilabial Sonora S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre llavi superior i llavi inferior, amb el vel del paladar separat de la paret faríngia (de manera que l'aire surt pel nas) i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: ema minúscula de l'alfabet romànic.	Nasal Labiodental Sonora S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre el llavi inferior i les incisives superiors, amb el vel del paladar separat de la paret faríngia (de manera que l'aire surt pel nas) i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: ema minúscula de l'alfabet romànic amb cua cap a l'esquerra situada a l'extrem dret inferior de la lletra.		Nasal Alveolar Sonora S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar, amb el vel del paladar separat de la paret faríngia (de manera que l'aire surt pel nas) i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: ena minúscula de l'alfabet romànic.		Nasal Palatal Sonora S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre el dors de la llengua i el paladar dur, amb el vel del paladar separat de la paret faríngia (de manera que l'aire surt pel nas) i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: ena minúscula de l'alfabet romànic amb cua cap a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior de la lletra.	Nasal Velar Sonora S'articula mitjançant una obstrucció total del pas de l'aire produïda pel contacte entre el postdors de la llengua i el vel del paladar, amb el vel del paladar separat de la paret faríngia (de manera que l'aire surt pel nas) i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: ena minúscula de l'alfabet romànic amb la cua de la ge («g») a la part dreta inferior.
vibrant S’articula mitjançant una successió d’obstruccions molt efímeres (batecs) entre dos articuladors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals.				Vibrant Alveolar Sonora S'articula mitjançant una successió d'obstruccions molt ràpides i breus entre la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: erra minúscula de l'alfabet romànic.
bategant S'articula mitjançant una obstrucció efímera (batec) entre dos articuladors, amb el vel del paladar tocant de la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals.				Bategant Alveolar Sonora S'articula mitjançant una obstrucció efímera (batec) entre la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: erra minúscula de l'alfabet romànic sense el palet serif de la part esquerra superior.
lateral S'articula mitjançant una obstrucció del pas de l'aire per la part central de la cavitat bucal, produïda pel contacte entre dos articuladors (de manera que l'aire surt per un o pels dos costats de la boca), amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals.				Lateral Alveolar Sonora S'articula mitjançant una obstrucció del pas de l'aire per la part central de la cavitat bucal produïda pel contacte entre la part anterior de la llengua i la cornisa alveolar (de manera que l'aire surt per un o pels dos costats de la boca), amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: ela minúscula de l'alfabet romànic.		Lateral Palatal Sonora S'articula mitjançant una obstrucció del pas de l'aire per la part central de la cavitat bucal produïda pel contacte entre la part anterior de la llengua i la part posterior de la cornisa alveolar (de manera que l'aire surt pel costat de la boca), amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. La boca està bastant oberta. Origen de símbol: ípsilon minúscula («y») de l'alfabet grec capgirada (180º).
aproximant S'articula amb una constricció molt feble produïda per la proximitat entre dos articuladors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals.	Aproximant Bilabial Sonora S'articula amb una constricció molt feble produïda per la proximitat entre el llavi superior i el llavi inferior, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: beta minúscula de l'alfabet grec harmonitzada (lleument modificada, amb una petita ratlla horitzontal a l'extrem del pal).		Aproximant Dental Sonora S'articula amb una constricció molt feble produïda per la proximitat entre la part anterior de la llengua i les incisives superiors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: eth minúscula de l'alfabet escandinau.			Aproximant Palatal Sonora S'articula amb una constricció molt feble produïda per la proximitat entre el dors de la llengua i el paladar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: iod (jota) minúscula de l'alfabet romànic.	Aproximant Velar Sonora S'articula amb una constricció molt feble produïda per la proximitat entre el postdors de la llengua i el vel del paladar, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: gamma minúscula de l'alfabet grec harmonitzada (lleument modificada, amb traç simètric i amb dues petites ratlles horitzontals als extrems dels pals). Aproximant Labiovelar Sonora S'articula amb una constricció molt feble produïda per la proximitat entre el postdors de la llengua i el vel del paladar, amb arrodoniment i profusió labial, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. Origen de símbol: vau (ve doble) minúscula de l'alfabet romànic.

diacrítics

	ensordit Description: Indica una articulació més ensordida que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per indicar el caràcter ensordit de les ròtiques finals: compr ['kompɾ̥] (bal.), mar ['mar̥]. Posició: Davall del símbol fonètic.
	endarrerit Description: Indica una articulació més endarrerida que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per indicar realitzacions endarrerides de les consonants nasal i lateral alveolars (i.e. realitzacions postalveolars o prepalatals): esponja [ǝsˈpɔn̠ʒǝ], el joc [ǝɫ̠ˈʒɔk]. Posició: Davall del símbol.
	avançat Description: Indica una articulació més avançada que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per indicar realitzacions avançades dels sons velars davant de vocals anteriors: quimera [k̟iˈmeɾǝ]. Posició: Davall del símbol fonètic.
	dental Description: Indica una articulació dental del so representat pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per indicar realitzacions dentals de la consonant nasal alveolar o de la lateral alveolar velaritzada (i.e.: antic [ǝn̪ˈtik], el teu [ǝɫ̪ˈtǝw]). Posició: Davall del símbol fonètic.
	abaixat Description: Indica una articulació més abaixada i oberta que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar les vocals mitjanes del rossellonès (cf. seva [ˈsɛ̞βǝ], seba [ˈsɛ̞βǝ]) o variants molt obertes de les vocals mitjanes baixes de varietats com ara el balear o el valencià: mel [ˈmɛ̞ɫ]. Posició: Davall del símbol fonètic.
	apujat Description: Indica una articulació més apujada que la representada pel símbol sense diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar les variants més tancades de les vocals mitjanes baixes de varietats com el gironí: hora [ˈɔ̝ɾǝ] (varietat septentrional). Posició: Davall del símbol fonètic.
	velaritzat Description: Indica una articulació velaritzada (amb apujament del postdors de la llengua cap al vel del paladar) que no correspon a un símbol sense aquest diacrític. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar el caràcter velaritzat que té la lateral alveolar en català: ala [ˈaɫǝ], mal [maɫ]. Posició: A la part central del símbol fonètic.
	sil·làbic Description: Indica una articulació sil·làbica quan es troba davall d'un símbol que representa un so no sil·làbic. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar el caràcter sil·làbic de les líquides finals en les primeres persones singulars del present d'indicatiu en balear: compr [ˈkompɾ̩], sembl [ˈsɛmpl̩], obr [ˈɔpɾ̩]. Posició: Davall del símbol fonètic.
	no sil·làbic Description: Indica una articulació no sil·làbica quan es troba davall d'un símbol que representa un so sil·làbic. Ús: Es pot fer servir, per exemple, per representar el caràcter no sil·làbic de les vocals [i] i [u] en diftongs decreixents, és a dir, per distingir les articulacions semivocàliques (cf. aire [ˈai̯ɾǝ], caure [ˈkau̯ɾǝ]) de les semiconsonàntiques (cf. quatre [ˈkwatrǝ], acció [«kÈsjo]). També es pot fer servir per indicar articulacions no sil·làbiques de vocals en contacte en la parla espontània (cf. no era fàcil [no e̯.rǝ ˈfa.siɫ]). Posició: Davall del símbol fonètic.

suprasegmentals

	accent primari Descripció: Davant d'una síl·laba, indica que sobre aquesta síl·laba recau l'accent primari, és a dir, l'accent més prominent d'una seqüència. Ús: S'assumeix que cada grup menor té un accent primari (cf. La Marta diu que vindrà [ɫǝ ˌmar.tǝ \| ˌdiw kǝ bin̪ˌdɾa‖]). Posició: Davant i dalt del símbol fonètic. Sistema alternatiu: Accent agut (´) damunt de la vocal tònica.
	accent secundari Descripció: Davant d'una síl·laba, indica que hi recau l'accent secundari, és a dir, l'accent menys prominent d'una seqüència. Ús: S'assumeix que cada grup menor té un accent primari i, opcionalment, altres accents secundaris (cf. La Marta Canela diu que avui vindrà a les 10 [ɫǝ ˌmar.tǝ kǝˈnɛ.ɫǝ \| ˌdiw k ǝˈβuj \| bin̪ˌdɾa ɫǝz ˈðɛw‖]). Posició: Davant i baix del símbol fonètic. Sistema alternatiu: Accent greu (`) damunt de la vocal tònica.
	allargament Descripció: Darrere d'un símbol fonètic, indica que el so representat té una durada llarga. Ús: S'usa quan es vol indicar un allargament espontani (cf. no ho sé… [now ˈseː]) o fonològic (i.e per representar una consonant geminada: setmanal [sǝmːǝˈnal]). Posició: Després del símbol fonètic. Sistema alternatiu: Repetició del símbol afectat (cf. <em>setmanal </em><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">[səmmə'nal]</span>).
	grup menor Descripció: Entre dues seqüències fòniques, indica que hi ha una frontera de grup menor. Ús: Sol correspondre a sintagmes fonològics (cf. La Marta Canela diu que avui vindrà a les deu [ɫǝ ˌmar.tǝ kǝˈnɛ.ɫǝ \| ˌdiw k ǝˈβuj \| bin̪ˌdɾa ɫǝz ˈðɛw‖]). Posició: Entre les seqüències fòniques.
	grup major Descripció: Entre dues seqüències fòniques, indica que hi ha una frontera de grup major o entonatiu. Ús: Pot coincidir amb una pausa, però no hi coincideix necessàriament (cf. La Marta Canela diu que avui vindrà a les 9. L'Elisenda, en canvi, diu que vindrà a les 10 [ɫǝ ˌmar.tǝ kǝˈnɛ.ɫǝ \| ˌdiw k ǝˈβuj \| bin̪ˌdɾa ɫǝz ˈnow ‖ ɫ ǝ.ɫiˈzɛn̪.dǝ \| ǝŋ ˈkam.biˌ \| diw kǝ βin̪ˌdɾa ɫǝz ˈðɛw ‖]). Posició: Entre les seqüències fòniques.
	límit sil·làbic Descripció: Entre dos símbols, indica que hi ha un límit de síl·laba. Ús: S'utilitza per dividir sil·làbicament una seqüència (i.e.: uns ànecs i uns cignes [un. ˌza. nǝg. zi. un. ˈsig. nǝs]). Posició: Entre símbols.

vocals

	Avançament lingual
Elevació lingual	anterior S'articula amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina.	central S'articula amb la llengua situada a la zona central de la boca.	posterior S'articula amb un acostament del dors de la llengua a la part posterior de la volta palatina; també amb un acostament de l'arrel lingual a la paret faríngia.
alta alta o tancada S'articula amb la llengua acostada a la volta palatina, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals.	Vocal Anterior Alta No Arrodonida S'articula amb el dors de la llengua avançat i acostat a la part anterior de la volta palatina, amb els llavis estirats (no arrodonits), amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. La boca està molt tancada. Origen de símbol: i minúscula de l'alfabet romànic.		Vocal Posterior Alta Arrodonida S'articula amb el dors de la llengua endarrerit i acostat a la part posterior de la volta palatina, amb els llavis arrodonits, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. La boca està molt tancada. Origen de símbol: u minúscula de l'alfabet romànic.
mitjana alta mitjana alta o semitancada S'articula amb la llengua força acostada a la volta palatina, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals.	Vocal Anterior Mitjana Alta No Arrodonida S'articula amb el dors de la llengua avançat i força acostat a la part anterior de la volta palatina, amb els llavis estirats (no arrodonits), amb el vel del paladar tocant la paret faríngia amb vibració de les cordes vocals. La boca està bastant tancada. Origen de símbol: e minúscula de l'alfabet romànic.		Vocal Posterior Mitjana Alta Arrodonida S'articula amb el dors de la llengua endarrerit i força acostat a la part posterior de la volta palatina, amb els llavis arrodonits, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. La boca està bastant tancada. Origen de símbol: o minúscula de l'alfabet romànic.
mitjana baixa mitjana baixa o oberta S'articula amb la llengua lleument acostada a la volta palatina, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals.	Vocal Anterior Mitjana Baixa No Arrodonida S'articula amb el dors de la llengua avançat i lleument acostat a la part anterior de la volta palatina, amb els llavis estirats (no arrodonits), amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. La boca està bastant oberta. Origen de símbol: èpsilon minúscula de l'alfabet grec.		Vocal Posterior Mitjana Baixa Arrodonida S'articula amb el dors de la llengua endarrerit i força acostat a la part posterior de la volta palatina, amb els llavis arrodonits, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. La boca està bastant oberta. Origen de símbol: c de l'alfabet romànic invertida (180º).
baixa mitjana baixa o oberta S'articula amb la llengua allunyada de la volta palatina, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals.			Vocal Posterior Baixa No Arrodonida S'articula amb el dors de la llengua allunyada de la volta palatina, amb l'arrel lingual lleument acostada a la paret faríngia, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. La boca està molt oberta. Origen de símbol: a minúscula de l'alfabet romànic.