En fonètica instrumental, mètode aerodinàmic emprat per investigar la nasalitat, especialment per mesurar la pressió de l’aire nasal. Els nasòmetres solen ser més senzills que els velotraços i els aeròmetres, però també menys acurats. Normalment estan formats per dos micròfons, un d’oral i un altre de nasal, que mesuren alhora l’evolució del senyal acústic com a resultat de l’articulació i la ressonància, respectivament. Cf. aerometria i velometria.