El sistema dels «vocals cardinals» fou dissenyat pel fonetista anglès Daniel Jones (1881-1967) per a la descripció de qualsevol sistema vocàlic. Basat en principi en el sistema fonològic del francès, va establir vuit punts de referència primaris CV1-8 —«vocals cardinals primaris»—, tensos i maximalitzats damunt d’un trapezi, i després, tan sols invertint la posició dels llavis, en fixà vuit més: CV9-16 —«vocals cardinals secundaris». El VC1 i el VC5 es van establir articulatòriament, avançant i elevant al màxim el dors de la llengua en el primer cas i endarrerint-lo i abaixant-lo al màxim en el segon. En tot moment es mantingué una aproximació màxima respecte al paladar i a la paret faríngia, respectivament, però sense produir fricció a fi de conservar la naturalesa vocàlica dels sons. La resta de VC es va determinar perceptivament, procurant que equidistessin dins del continuum vocàlic [i  A  u]. Malgrat les seves limitacions, ja assenyalades per Ladefoged (1967), ara per ara no s’ha trobat un procediment millor per a la classificació perceptiva dels vocals. L’Associació Fonètica Internacional hi basa precisament el seu sistema de classificació i transcripció dels sons vocàlics.