Procés pel qual un so vocàlic esdevé primer semiconsonàntic i després consonàntic —per exemple, en el pas d’un so aproximant a un d’obstruent: VV > vV > CV. Aquest procés es pot observar en l’evolució del llatí EGO al català jo: [ˈeɣo] > [ˈeo] > [ˈjo] > [ˈʒɔ] / [ˈdʒ͡ɔ]. En basc es dóna un fenomen similar en el mot jan ‘menjar’, que ha evolucionat, enfortint la seva articulació, de forma divergent segons les diferents varietats dialectals: [ˈjan] > [ˈʒan] / [ˈdʒ͡͡an] / [ˈɟan] / [ˈʃan] / [ˈxan].