1. Procés pel qual un monoftong —un vocal simple o pur— esdevé un diftong. Per exemple, en el pas del mot llatí PŎRTA [ˈpɔrta] a l’espanyol puerta [ˈpwerta].

2. Formació d’un diftong com a resultat d’un enllaç fònic entre el final d’un mot i l’inici d’un altre. Per exemple, a les seqüències del català no us veig [nowzˈβetʃ͡͡] o ja investiga [ˌʒajm.bǝsˈti.ɣǝ].