So que s’articula mitjançant una obstrucció del pas de l’aire per la part central de la cavitat bucal produïda pel contacte entre dos articuladors —de manera que l’aire surt per un o per tots dos costats de la llengua—, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. En sortir, l’aire pot ser expulsat amb fricció —com en el so lateral fricatiu del gal·lès Lloyds [ɫ]— o sense —com en el cas dels sons laterals aproximants [l] o [ʎ], propis del català.