Suprasegment que afecta el domini de la síl·laba i, més concretament, el nucli sil·làbic. Els seus àmbits de referència són les altres unitats segmentals superiors: el mot i la frase. Es manifesta com la percepció d’una major prominència de la síl·laba afectada —accentuada— respecte a la resta de síl·labes del mot o de la frase —inaccentuades— com a resultat d'una major durada —temps—, intensitat —amplitud— i altura tonal —freqüència. També es coneix com a accent d’intensitat per la major força amb què s’articula i la major intensitat amb què es percep la síl·laba, o com a accent tònic —cf. to— per l’altura tonal o de veu superior —més aguda— amb què s’emet la síl·laba.