Procés  pel  qual  un  so  consonàntic  esdevé  vocàlic, generalment no sil·làbic. Per exemple, en fonètica històrica: del llatí PACE ‘pau’ [ˈpake] al català [ˈpaw]; del llatí ALTERU ‘altre’ al francès autre [ˈawtɾe] > [ˈotχ]. O, en el pla sincrònic, cf. en anglès [ˈfrwḏ] per [ˈfiːɫḏ] field ‘camp’ i en català nord-occidental [auβeɾˈd͡ʒinj/ɲɛ] albergínia. Cf. consonantització.