So articulat sense obstrucció a la cavitat oral, com s’esdevé en els sons vocàlics. Es diferencia d’un so vocal (V) pel fet que no és necessàriament nucli sil·làbic. Per exemple, el semivocal de noia [ˈnɔjǝ] és un vocoid que ocupa la posició de marge sil·làbic (C). Cf. contoid, vocal i sil·làbic.