Disciplina lingüística que estudia els sons de la parla en tant que expressió del llenguatge humà. El seu objecte d’estudi el constitueixen els sons i les realitzacions articulatòries, físiques —això és, acústiques— i auditivoperceptives dels fonemes d’una llengua, així com les seves combinacions en el discurs. El practicant d’aquesta ciència és un fonetista —en anglès, phonetician.