Accent que presenta una determinada síl·laba dins un mot. També es coneix com a accent lèxic, i pot ser fix —com en francès o txec— o variable / lliure —com en català o castellà, llengües que tenen mots esdrúixols o proparoxítons, plans o paroxítons i aguts o oxítons. En aquest darrer cas, l’accent pot tenir un efecte contrastiu, com en el parell de mots surti ['sur.ti] i sortir [sur'ti] o en els mots de l’espanyol célebre ['θe.le.βɾe], celebre [θe'le.βɾe] i celebré [θe.le'βɾe]. En transcripció fonètica, l’accent de mot es pot plasmar damunt del nucli sil·làbic —[kǝn̪.tá ]— o precedint la síl·laba tònica —[kǝn̪'ta]. Cf. accent primari i accent secundari.