So consonàntic que s’articula mitjançant una obstrucció total del pas de l’aire seguida d’una constricció produïdes pel contacte i la proximitat entre dos articuladors, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia, i amb vibració o sense vibració de les cordes vocals. Es diu que es tracta de dues fases o moments articulatoris homorgànics. Per exemple, les seqüències cotxe [ˈko.tʃ͡ǝ] i tot Xina [toˈtʃ͡i.nǝ] tenen un so africat, però capsa [ˈkap.sǝ] o taxi [ˈtak.si] tenen una seqüència consonàntica d’oclusiu + fricatiu cadascun. En canvi, a puc portar [ˌpukp͡urˈta], pronunciat amb certa rapidesa, es produeix una coarticulació com a resultat de l’enllaç. Observi’s que en aquests darrers casos no africats els dos sons no són homorgànics. Cf. coarticulació / 2.