Conjunt de símbols convencionals que representen biunívocament els sons de la parla. Cada símbol representa només un so de forma exclusiva, a diferència d’altres alfabets no fonètics, com el llatí, en què cada símbol pot representar més d’un so i cada so pot ser representat per més d’una grafia. Per exemple, en els mots de l’espanyol general, gata i Ágata, una sola grafia, <g>, representa tres sons diferents: el velar fricatiu [x], el velar oclusiu [g] i el velar aproximant [ɣ]; inversament, en els mots del català cel, sal, cançó, passar i ascensor, un sol so, [s], és representat per cinc grafies diferents. Tot i la gran profusió d’alfabets fonètics que hi ha hagut històricament, a dia d’avui l’Alfabet Fonètic Internacional (AFI) és el que compta amb una major acceptació entre els lingüistes. Cf. Alfabet Fonètic Internacional / AFI.