So consonàntic que s’articula mitjançant el contacte o acostament entre el dors de la llengua i la part davantera del paladar, a tocar de la cornisa alveolar. En sentit estricte, aquests sons són al·lòfons dels fonemes /s/ i /z/, especialment en parlars nord-orientals: per exemple, ulls [ɕ] i ulls encisadors [ʑ], respectivament. Es tracta de sons presents en moltes llengües, en algunes de les quals, com ara el polonès i el xinès, tenen valor distintiu. En sentit ampli, en català se solen incloure sota aquesta denominació els sons [ʃ], [ʒ], [tʃ͡], [dʒ͡], [ɲ] i [ʎ]. Cf. palatoalveolar.