Articulació que es produeix amb una distància mínima entre els articuladors, ja sigui per contacte total —com s’esdevé, per exemple, en el cas dels sons oclusius— o per constricció estreta —com s’esdevé en el cas dels sons fricatius. Per exemple, en espanyol i en francès, [l] presenta una articulació lateral apicoalveolar única i, per tant, primària: cielo [ˈθjelo] i ciel [ˈsjɛl] ‘cel’, respectivament.