Articulació que es produeix amb una distància més gran entre els articuladors que no la que es dóna en l’articulació primària realitzada simultàniament. Per exemple, en el mot català cel [ˈsɛɫ], el so [ɫ] presenta una articulació primària apicoalveolar i una de secundària dorsovelar, que s’indica amb el diacrític de velarització [~]. En català aquest so és, doncs, lateral alveolar velaritzat. Cf. velarització, faringalització.