Pronúncia del fonema etimològic /v/ com a [b] o [β] en parlars en què no té valor contrastiu. Les varietats dialectals betacistes del català pronuncien vi [ˈbi], mentre que les no betacistes mantenen la pronúncia [ˈvi] i, per tant, poden contrastar mots com bena [ˈbɛ.nǝ] i vena [ˈvɛ.nǝ].