So articulat amb alguna obstrucció a la cavitat oral, com s’esdevé en els sons consonàntics (C). Se’n diferencia, tanmateix, pel fet que un contoid sí que pot actuar com a nucli sil·làbic —per exemple, el contoid sil·làbic [ɫ] del mallorquí ompl o de l’anglès people ‘gent’. S’oposa a vocoid.  Cf. consonant i sil·làbic.