Supressió d’un so tant en posició interior de mot com en enllaços fònics entre mots. En els casos d’enllaç fònic, quan dos segments idèntics entren en contacte en frontera de mot i un dels dos s’elideix, també se sol parlar de fusió. N’hi ha exemples en moltes llengües: en català —una escola / l’escola [u.nǝsˈkɔ.ɫǝ] / [ɫǝsˈkɔ.ɫǝ]; casa elegant [ˌka.zǝ. ɫǝˈɣan], pas segur [ˌpa. sǝˈɣu], dos ximplets [ˌdo ʃimˈpɫɛts͡]; però [ˈpɾɔ]—; en anglès —perhaps ‘potser’ [ˈpræps]—; o en francès —petit  ‘petit’ [ˈpti].  Cf. coalescència i coarticulació.