Sensació perceptiva de la variació accentual —això és: de to, intensitat i durada— al llarg de l’emissió del conjunt de l’oració; depèn de diversos factors: 1) del tipus d’estructura sintàctica —per exemple, és diferent l’entonació d’una oració amb l’estructura «SN subj-VT-SN obj» que l’entonació d’una estructura oracional del tipus «SN subj-SN obj-VT»; 2) del tipus de modalitat oracional —declarativa, interrogativa, imperativa, etc.—; 3) de la intenció del parlant —demanar informació, suggerir, lamentar-se, etc.—; o 4) de la distribució de la càrrega informativa en virtut d’unes funcions informatives diferents. Cf. suprasegmental, pausa i grup entonatiu.