Unitat fonològica distintiva mínima en què es pot dividir un morfema, que al seu torn és la unitat més petita amb significat. El fonema està desprovist de significat però per commutació produeix un canvi de significat en el mot. L’inventari fonemàtic d’una llengua sol ser força limitat; en canvi, el nombre d’al·lòfons o variants fonètiques de cada fonema és teòricament il·limitat. En transcriure’s, els fonemes s’indiquen entre barres inclinades: «/ /». Per exemple, en català sap i rap constitueixen un parell mínim, ja que el seu significat es diferencia pel segment inicial de cada mot —[s] i [r]—, que contrasten en un context idèntic. Per aquesta raó, aquests segments es  poden  considerar  fonemes  de  la llengua catalana —/s/ i /r/— i formen part del seu inventari —finit— de fonemes consonàntics. Cf. al·lòfon.