Vés al contingut

Defecte de pronúncia molt estès que consisteix a substituir el so lateral palatal —[ʎ]— per un aproximant semivocal palatal o iod —[j]. Avui aquest fenomen ha esdevingut un veritable canvi lingüístic en curs entre les generacions més joves de determinades zones de l’àmbit lingüístic. Cal, d’altra banda, no confondre aquest terme amb el ieisme històric o iodització: un parlant que digui [j]una i u[j] és ieista; un altre que digui [ʎ]una i u[j] és un parlant d’una varietat patrimonial ioditzant; finalment, un parlant que utilitzi les variants [ʎ]una i u[ʎ] ho és d’una varietat patrimonial no ioditzant —pronúncia que coincideix amb la de la varietat estàndard.