Fenomen fonètic propi del català nord-oriental —on es troba en clara recessió— i del baleàric que consisteix a pronunciar amb [j] el so resultant de l’evolució dels grups C’L, G’L, T’L, i LY del llatí col·loquial; en la resta de varietats, aquests grups han evolucionat a [ʎ]. Per exemple, el mot ull, que prové del llatí OCULU ( > OC’LU), ha donat lloc a les pronúncies catalanes [ˈuj] i [ˈuʎ]. També es coneix com a ieisme tradicional o històric. Cf. ieisme.