Caixa cartilaginosa situada a l’extrem superior de la tràquea que constitueix el sistema fonador humà. Consta de diversos elements: el tiroide –també conegut com a nou del coll– a la part frontal; les cordes o plecs glotals, dos músculs adherits pel davant a la part central del tiroide i pel darrere als aritenoides; i els aritenoides, dos petits cartílags situats a la part posterior de la laringe. Per acció muscular, aquests es poden ajuntar o separar i determinen, amb el seu moviment, el grau de proximitat dels plecs glotals. El pas que deixen obert aquests plecs glotals per al trànsit de l’aire es coneix amb el nom de glotis i és determinant per a la fonació humana. Cf. nou del coll, glotis i plecs glotals.