Cadascun dels sistemes d’impulsió de l’aire necessaris perquè es desplaci a través del tracte vocal, on és interferit per produir els diferents sons de la parla. Hi ha tres mecanismes principals d’impulsió de l’aire:
a) El pulmonar, en què els pulmons i els músculs respiratoris impulsen l’aire cap a l’exterior. Aquest mecanisme dóna lloc als segments coneguts com a pulmonars, que es realitzen amb aire pulmonar egressiu i són, de fet, la majoria dels sons de les llengües del món.
b) El glòtic, en què es produeix un tancament tens de la glotis acompanyat d’una segona oclusió supraglòtica. En resulten els segments glòtics, que poden ser implosius —si s’articulen amb aire glòtic ingressiu— o ejectius —si s’articulen amb aire glòtic egressiu.
c) El velàric, en què es produeix una oclusió dorsovelar acompanyada d’una constricció o oclusió addicional a la cavitat oral. Amb aire velàric ingressiu s’articulen, per exemple, els clics.