Procés articulatori pel qual dos segments successius no homorgànics es realitzen en un lloc situat entre els dos punts d’articulació originaris o en una posició que engloba els dos gestos inicials. Per exemple, a quin any tenim! [k̟iˈnaɲt̠ǝˈnim]. En el primer cas assenyalat, la successió de l’oclusiu velar [k] i del vocal anterior alt [i] s’articula en una posició intermèdia: l’oclusiu es realitza més avançat, atret pel caràcter anterior del so vocàlic, i aquest se centralitza lleument pel caràcter posterior de l’oclusiu. En el segon exemple assenyalat, la successió de nasal palatal [ɲ] i oclusiu dental [t] es resol en una posició articulatòria compresa entre el paladar dur, les genives i les incisives superiors. Juntament amb els processos de coarticulació i d’assimilació, la mescla gestual constitueix un contínuum d’adaptació contextual de la cadena de parla. Cf. gest.