Interval de temps que hi ha entre el moment d’inici de la vibració de les cordes vocals i el moment de l’explosió oral. En català, la vibració glotal es produeix abans de l’explosió en les oclusives sonores —VOT negatiu— i després de l’explosió en les oclusives sordes —VOT positiu. En alemany, en canvi, amb tres tipus d’articulacions oclusives, les oclusives sonores presenten un VOT moderadament negatiu; les sordes no aspirades, un VOT moderadament positiu; i les sordes aspirades, un VOT clarament positiu. Per aquest motiu, la pronúncia de les oclusives sonores del català s’assembla a la de les oclusives sordes no aspirades de l’alemany. En les llengües romàniques, doncs, el tret distintiu dels oclusius és el grau de sonoritat, i no pas el d’aspiració.