1. Grau de separació del dors de la llengua respecte al paladar en l’articulació dels sons vocàlics. Per exemple, el català i l’anglès tenen cinc graus d’obertura —tancat, semitancat, mitjà, semiobert i obert—; el castellà, el basc i el japonès en tenen tres —tancat, mitjà i obert— i el quítxua, l’àrab i el berber, generalment dos —tancat i obert.

2. Marge sil·làbic prenuclear, és a dir, part de la síl·laba que precedeix el nucli. Per exemple, /k/ a kurd i /j/ a iot. Cf. nucli sil·làbic i coda.