Procés pel qual s’afegeix un segment no etimològic en posició inicial absoluta de mot. Trobem vocals protètics, per exemple, en l’evolució fonètica del llatí a llengües com el català o l’espanyol: STILU > estil, estilo; i, també en l’àmbit de la diacronia, en manlleus llatins adoptats per llengües no romàniques com el basc: REGE > errege. La inserció de pròtesis es dóna sincrònicament tant en mots patrimonials —moto > amoto— com en manlleus —per exemple, de l’anglès: sport > esport. Cf. afèresi.